El primer intent de de dissenyar un sistema de traducció simultània d’idiomes va ser obra dels Srs. Edward Filene i Alan Gordon Finlay en la dècada dels anys 20 del segle XX. El seu sistema va ser conegut com “The Filene-Finlay simultaneous translator” i es feia servir per llegir textos en un esdeveniment que prèviament havien estat traduïts.
En els judicis de Nuremberg ja podem veure sistemes de traducció simultània d’idiomes més semblants als actuals. Després de la Segona Guerra Mundial aquests sistemes van ser introduïts a les Nacions Unides, on hi ha, com en moltes altres organitzacions i palaus de congressos, una instal·lació fixa dels mateixos.
A més d’aquest tipus d’instal·lacions, també hi ha les temporals, realitzades amb la instal·lació de cabines, pupitres d’intèrprets,… durant el temps que dura l’esdeveniment i les portàtils tipus Guide Vox, que permeten fer un recorregut per unes instal·lacions escoltant l’explicació en l’idioma seleccionat traduït pel corresponent intèrpret.